Cultura Audiovisual
Cabosanroque
DIMONIS
Introducció
El passat divendres, vaig tenir la sort de visitar l'exposició “Dimonis” al museu de Granollers creada pel grup “Cabosanroque”, que està format per la Laia Torrents, Roger Aixut, Ramon Garriga, Carles Martínez-Almoyna, Guiu Llusà, Pepe Seguí, Núria Carrera, Alberto Mezquíriz i Anna. “Cabosanroque” és un grup de músics catalans que es dedica a l'experimentació lúdica i evocadora a partir d'instruments inventats, sorgits d'objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, escalèxtrics, grapadores o peces de mobiliari en desús.
Per què?
El grup va decidir crear aquesta exposició, ja que després de 100 anys de la mort del gran poeta Verdaguer, l'any 2002 va sortir a la llum una edició acadèmica que parlava d’ex-orcismes i ni-orcismes de dimonis, on Verdaguer va poder prendre importants i reveladors apunts que va redactar a reunions de vidents a les quals assistia i on es realitzaven sessions d’ex-orcismes i in-orcismes. Aquests quaderns van inspirar al grup per informar-se profundament del tema per tal de crear una exposició amb l’objectiu de donar-li més importància a aquest tema tabú i evitar que es pugui tornar a repetir.
Dades Importants
La comissaria d’aquesta exposició va ser Ester Martínez i la sala va obrir al museu de Granollers el dia 5 de juliol del 2022 i va tancar el dia 10 de setembre del mateix any, cada sessió té una durada aproximada de 40 minuts.
Distribució
En entrar a la sala del museu podem veure que està dividida en seccions mitjançant una espècie de barreres lluminoses fetes de plàstic. Aquesta sala representa la planta d’un pis de la Barcelona del 1890 i, més concretament, el quart segona del número 7 del carrer de Mirallers, al barri de la Ribera, a tocar del passeig del Born, on es van dur a terme diferents sessions d’espiritisme, on Verdaguer va ser present per prendre apunts en diferents quaderns.
En aquestes petites seccions podem trobar més de 10 instal·lacions que fan gaudir a l’espectador de l’exposició de tota una experiència:
Instal·lacions
Un grup de televisors antics, apilats uns sobre els altres que en encendre’s formen un rostre que al llarg de l’exposició canta i recita diferents poemes i cançons interpretades pel Niño de Elche.
Conclusió
Tots aquests només són alguns elements que podem trobar a l'exposició i la unió de tots aquests fa gaudir a l’espectador de tota una experiència visual i sobretot auditiva que transforma l’espai en un gran instrument que fa sentir al visitant que acaba de ser posseït per un dimoni, gràcies a tots els instruments que el grup ha creat i que fan sons que el públic no està acostumat a escoltar, a més a més l’organització, l’harmonia de l’espai i totes les peculiars instal·lacions de la sala han aconseguit que el públic, al llarg de l’experiència desenvolupi un gran interès pel tema que es parla.
Opinió Personal
En sortir de l’exposició és una mica difícil d’interpretar tot el que acabes de veure i sentir, però al cap d’una estona t’adones del verdader infern pel qual va passar Verdaguer i t’adones que aquest incident es podria tornar a repetir en l’actualitat, aleshores és quan t'adones de la importància que té aquest tema, i per això considero que “Cabosanroque” ha fet molt bé en difondre aquest missatge i personalment penso que el grup ha aconseguit assolir el seu objectiu amb èxit.
